09/08/2016
Dins de l"argumentació política, últimament estan de moda les crides a la unitat per damunt dels colors polítics: "Units contra el terrorisme", "Unides contra el càncer de mama", "Units contra la violència masclista". Sobre aquesta última és sobre la que m"agradaria compartir algunes reflexions avui. I és que pareix que en realitat, quan diem "units contra", el que volem dir és que no puga haver debat sobre eixe tema, ni es puga qüestionar les decisions reals que alguns governs han pres al respecte, decisions reals amb conseqüències reals i ben palpables. En nom de la unitat, el que tenim és censura. Com deia un grup de música madrileny: "Cuando todo se puede decir, la forma de censura es el consenso".
I dic això per una situació que es va donar al darrer Ple de l"Ajuntament de Castelló, quan el Partit Popular presentava una moció amb la que totes les forces polítiques estiguèrem d"acord per a reforçar la capacitació de la Policia Local de Castelló en atendre i acompanyar les víctimes de violència de gènere. El moment no podia ser més oportú, aprofitant que cada mes de novembre continuem recordant-les, malauradament, en coincidència amb el 25N, Dia Internacional per l"Eliminació de la Violència contra les Dones.
Com no podia ser d"una altra manera, Castelló en Moviment ens sumàrem a la proposta del PP. Però no per això oblidem que han sigut els seues governs els que tant de mal han fet justament en aquest àmbit, amb les seues polítiques contràries a la igualtat. Però com hem d"estar "tots units contra la violència de gènere", el PP ens acusà, i concretament a mi, que era qui feia la intervenció corresponent, de ser "poc elegants", quan li vam recordar les retallades imperdonables que els seus governs han dut a terme a tots els nivells de l"administració pública durant la darrera legislatura en matèria d"igualtat d"oportunitats entre homes i dones, d"estudi i prevenció de la violència masclista, o fins i tot en atenció immediata a les víctimes de maltractaments i amenaces per part de les seues parelles o ex-parelles.
Trobem que és un enorme exercici de cinisme erigir-se, des de l"oposició, en defensors de les dones víctimes, quan des del govern s"ha actuat en sentit totalment contrari. Com a dona aquest tema em toca especialment de prop, em sent insultada i per això aprofitaré tota ocasió per a recordar com actua el Partit Popular quan gestiona els recursos públics i decideix que el 016 no és important i per tant no passa res si li retallen el pressupost en un 34%. O quan consida que les polítiques d"igualtat ja van sobrades i li retalla un 36% dels recursos. O quan fa caure la inversió en prevenció integral contra la violència de gènere en un 26%.
No, senyors del PP, no em veuran mai en un "front comú" amb vostès. Només si demostren que són capaços d"actuar d"una altra manera podrem coincidir. Més fets i menys paraules, que els discursos se"ls emporta el vent, sobretot els discursos electorals.
I per a acabar, un acudit que corria per les xarxes i que resumeix molt bé el que vull dir:
-"I tu què fas contra la violència masclista?"
-"Jo? Doncs em pose un llacet lila, i tu?"
-"Jo? No votar a partits que retallen en igualtat".
Anna Peñalver Bermudo. Regidora de Castelló en Moviment.