07/03/2017
La lluita feminista per l"emancipació de les dones no està sent fàcil. L"exigència del reconeixement com a ciutadanes es vinculà en el seu moment al dret al sufragi femení. Però en una societat en què els drets reals es deriven de la posició que ocupem en el mercat laboral, l'accés al treball remunerat en igualtat de condicions continua sent una qüestió fonamental. La lluita feminista ha permès a moltes dones incorporar-se a professions que abans ens estaven vetades, tot i que encara hi som minoria i sovint cobrem menys. També hem hagut de batallar per a poder decidir quina sexualitat i quines relacions amb altres persones volem. Un dret tan bàsic com el dret al divorci, per exemple, només fa quatre dies que se"ns va reconèixer. La llibertat a disposar del propi cos, incloent si volem ser mares o no i quan, ha posat sobre la taula temes com l"accés als anticonceptius o la interrupció voluntària de l"embaràs. Un repartiment més just dels temps de vida, que passa inevitablement per l"assumpció de les cures com a responsabilitat de la societat en el seu conjunt, és una altra de les nostres fites. I en això estem.
L"emancipació de les dones és indissociable del qüestionament de la divisió sexual del treball i dels rols de gènere que se"n deriven. Encara queda moltíssim per aconseguir, però el cert és que el camí està obert per a no tancar-se mai més. No obstant això, o precisament per això, en els darrers anys estem vivint una veritable reacció antifeminista.
No podem obviar que tots els moviments emancipatoris de la Història han tingut la seua contrarevolució. Qualsevol sistema que implique privilegis i explotació, activa els seus mecanismes de defensa quan es veu amenaçat des de baix. El grup que veu trontollar els seus privilegis no pot romandre impassible. Independentment del posicionament que puga adoptar cada home en particular davant la pèrdua de privilegis, el que és indubtable és que el sistema en el seu conjunt està reaccionant en contra de l'emancipació de les dones. I no per casualitat ho està fent en un moment de profunds canvis globals a tots els nivells: econòmics, polítics, socials, culturals, i m"atreviria a dir que fins i tot antropològics. En un moment de crisi generalitzada, en què s'intensifiquen les explotacions de tot tipus, s"intensifica també l"ofensiva global antifeminista.
A Polònia, el Parlament ha intentat introduir la prohibició total de l"avortament, en un país que compta ja de per sí amb una de les legislacions més restrictives d"Europa. Només la mobilització de les dones ho ha aconseguit aturar. A Rússia, a on entre 12.000 i 14.000 homes assassinen les seues parelles dones cada any, el Parlament ha considerat una bona idea despenalitzar la violència domèstica si aquesta no passa d"una periodicitat anual. Als Estats Units, centenars de milers de dones s"han vist obligades a organitzar una marxa a Washington davant els evidents antecedents i les contínues declaracions misògines del President del país. A Argentina, l"especial crueltat dels recents crims sexuals contra dones adolescents ha commocionat el país. El 20 d"octubre, desenes de milers de dones abandonaven els seus llocs de treball durant una hora per a visibilitzar els feminicidis i exigir solucions. A l"Estat espanyol, 2017 ha començat amb les pitjors xifres d"assassinades per les seues parelles o ex-parelles des de 2009, mentre assistim a un inusitat ressorgiment entre la població més jove del mite de l"amor romàntic i els seus pitjors components de possessivitat. L"estiu passat, el protocol contra els abusos sexuals durant els sanfermins posava en evidència a Pamplona el que en realitat passa en qualsevol festa multitudinària popular. Aquesta setmana, un autobús ultracatòlic transfòbic es passeja per a recordar-nos que cadascú té el seu lloc, i no s'hi val a desafiar les regles del patriarcat.
Davant d"aquesta reacció global contra les dones i la seua emancipació, i contra qualsevol que s'atrevisca a desafiar les normes de les nostres societats sexistes, nombrosos moviments feministes estan organitzant conjuntament una Vaga Internacional de Dones el 8 de març. Estem assistint al principi d'un moviment que esperem que vaja agafant força. Enguany probablement serà difícil que l'aturada siga massiva i es convertisca en una veritable Vaga Internacional de Dones, més enllà d'alguns gestos simbòlics, almenys a l"Estat espanyol, entre altres coses perquè només el sindicat Confederació Intersindical l"ha convocada oficialment durant dues hores. Però des de ja treballarem, des Varsòvia, Moscú, Buenos Aires, Washington, Pamplona o Castelló perquè el 8 de març s"acabe convertint en una jornada de vaga real i total, amb totes les seues conseqüències.
